HISTÒRIA DEL CASTELL
El castell de Santa Pau es troba al bell mig i a la part més alta de la Vila Vella de Santa Pau, sobre un petit promontori. És un gran casal de planta quadrangular (26,75 x 29,72 m), amb planta baixa, planta noble i golfes, cobert en diverses tramades amb teulat a dos vessants. A l’angle nord-est s’aixeca la torre de l’homenatge, dividida en dues plantes més que la resta d’edificació, i coberta a quatre vessants. Està completament envoltat de trama urbana de la vila, a excepció del costat sud-est. L’any 1300 el baró Ponç III va concedir privilegis per a la formació d’un poble que va anar creixent a redós del seu castell
Els recents estudis històrics, artístics i arqueològics han servit per determinar les diferents fases de construcció. En alguns punts de l’interior s’aprecien fragments de mur espitllerats que podrien pertànyer al segle XII. Però la construcció antiga principal és el sector nord, bastit al segle XIII. Es conserva la gran sala de la presó, i un finestral “romànic” amb columna i capitell figurat.
A principis del segle XIV s’hi funda una capella dedicada a sant Antoni i sant Honorat. L’any 1340 la baronessa Marquesa de Santapau pagà un retaule d’alabastre al mestre escultor Ramon Cascalls, i vers 1390 el baró Hug III adquirí una Veracreu d’altar, de plata sobredaurada, amb escuts esmaltats de les famílies Santapau i Ribelles. Precisament en aquesta època el castell assoleix l’altura que veiem avui, gràcies a una sèrie de reforços als murs, necessaris per garantir la seguretat de la població davant el pas de tropes mercenàries procedents del nord.
Entre els segles XV i XVII la baronia de Santa Pau passà per matrimoni a la família Oms, que convertiren la fortalesa en un castell residencial. Vers 1766 Ramon Copons i d’Oms va restaurar i decorar la capella amb pintures murals, i poc després s’hi col·locà un gran retaule barroc, destruït el 1936.
El 1858 s’hi instal·la una comunitat de monges de les Germanes Dominiques Terciàries de l’Anunciata, dedicades a l’atenció de pobres i malalts i a l’ensenyament, obrint una escola que duraria prop de 110 anys. Durant la Guerra Civil (1936-1939) el govern republicà va construir el mur que tanca el terraplè, i el castell va servir per acollir grups de refugiats bascos, asturians i malaguenys, desplaçats per la guerra.
L’escola de monges es va clausurar l’any 1968, i el poble va construir un petit teatre a l’interior de l’ala oest, on es van fer representacions fins als anys 80. Des de llavors, l’Ajuntament ha intentat en diverses ocasions -infructuoses- que el castell sigui de propietat pública o que, com a mínim, pugui tenir un ús per a la població. Mentrestant, el deteriorament de l’estructura ha estat constant. Ara és realment urgent aconseguir que el castell passi a mans públiques, i que s’hi puguin fer totes les restauracions necessàries.
